Granja d'animals i altres bèsties

La tercera: Ivet

2010-04-22T06:36:00.000-07:00

Estava mirant el bloc i veig que no tenim la foto de l'Ivet ben petita petita. Quin desastre!
A veure si els pares en passen alguna i la pengem.

Barbacoa Abril 2010

2010-04-22T04:32:00.001-07:00

Un resum en fotos de la jornada de diumenge. A veure quan ho repetim... la propera amb el sortidor endollat!

A la primera foto ja es veu que en Biel serà sommelier.

Ui ui... heu vist com es passen la Ivet aquests homes?

Boníssima la cara de felicitat de l'Ivan obrint el magnum de cervesa!

Per cert, la Vero s'amaga de la càmara??

Si no heu vist la resta de les fotos de la barbacoa del diumenge, cliqueu aquí. (Estaria bé afegir les fotos i videus de la Gemma a l'àlbum de Picassa... eh Pages? je je)

Després del dinar, farts i tips com rènecs, ens vam decidir a fer una mica de bricolatge.

Déu n'hi do! Una foto per la posteritat. Si és que tenim un nivelazo...

La muerte es un divertimento y otros engaños

2010-03-27T09:20:00.001-07:00

Ahir, dia 26 de març, vaig posar a la venda el meu primer llibre. Es tracta d'un recull de poemes que he anat escrivint al llarg d'aquest anys. El llibre té 424 pàgines i costa 15€.

Tabletop Joe

2009-08-17T23:49:00.000-07:00

Johnny Eck, born John Eckhardt, Jr. (August 27, 1911, Baltimore, Maryland – January 5, 1991, Baltimore, Maryland) was an American freak show performer born with the appearance that he was missing the lower half of his torso. Eck is best known today for his role in Tod Browning's 1932 cult classic film, Freaks. He was often billed as the amazing "Half-Boy" and "King of the Freaks".

Besides being a sideshow performer and actor, Johnny Eck was also an artist, photographer, illusionist, penny arcade owner, Punch and Judy operator, expert model-maker, race car driver, swimmer, runner, tight rope walker, animal trainer, gymnast, orchestra conductor, train conductor and traveler.

In popular culture
The song Table Top Joe, which describes a man without a lower body who becomes a famous entertainer, by Tom Waits is based loosely on the life of Johnny Eck.[33] He is also mentioned in the piece Lucky Day Overture on Waits' album, The Black Rider.

(Extret wicki)
Atenció: les fotos no estàn trucades.

Us deixo un videomuntatge del tema en qüestió i la seva lletra.

Tabletop Joe

I knew one day
One, one, two, one, two, three

Well my mama didn’t want me
On the day I was born
I was born without a body
I got nothing but scorn
But I always loved music
All I had was my hands
I dreamed I'd be famous
And I’d work at The Sands

Singing, Tabletop Joe, Tabletop Joe
Now everyone will know
That I'm Tabletop Joe

I had trouble with the pedals
But I had a strong left hand
And I could play Stravinsky
On a baby grand
I said, ‘I’m gonna join the circus
Cause that’s where I belong’
So I went to Coney Island
I was singing this song

Tabletop Joe, Tabletop Joe
Now everyone knows
Yeah I'm Tabletop Joe

They gave me top billing
In the Dreamland show
I had my own orchestra
Starring Tabletop Joe
And the man without a body
Proved everyone wrong
I was rich and I was famous
I was where I belonged, yeah

Tabletop Joe, Tabletop Joe
Now everyone knows, yeah
Tabletop Joe

Mother fucking town!

2009-08-12T01:53:00.000-07:00

Fucking (IPA: [‘fʊkɪŋ]) és un llogarret de gairebé 100 habitants, pertanyent al municipi de Tarsdorf,[2] a la regió d'Innviertel, estat d'Alta Àustria. Limita amb Baviera i està prop de la ciutat de Salzburg.[3] Sembla ser que el poble va ser conegut com "Fucking" des d'almenys l'any 1070 i el seu nom prové d'un personatge del segle VI anomenat Focko. "Ing" és un antic sufix germànic que significa "gent"; d'aquesta forma, Fucking, en aquest cas, significa "lloc de la gent de Focko".[4]

El nom, al ser exactament igual al gerundi de la paraulota anglesa "fuck" ("fotre", "cardar", "agafar", "follar"), és oposat sovint divertit pels anglófonos/. En alemany, òbviament, el nom no té cap connotació o associació, encara que molts parlants alemanys són conscients de l'existència d'aquesta paraula anglesa. El sinònim alemany de fuck seria ficken (AFI: %[ˈfɪkən]).

El tret més distintiu del poble és un senyal de trànsit, on els turistes angloparlants se solen fer fotos. Aquest senyal és un dels més robats d'Àustria.[5] Es dediquen quantitats significatives de fons públics per a reemplaçar els senyals robats. A l'agost de 2005, els senyals de carretera es van reemplaçar per senyals a prova de turistes i lladres, soldats en acer i assegurats amb ciment per fer-los més difícils de robar.[6]

A algunes fotografies que circulen per Internet, sota el senyal amb el nom "Fucking" hi ha un altre senyal amb un dibuix de dos nens i la frase "Bitte - nicht so schnell!" que significa "Si us plau - no tan de pressa!" Aparentment, aquest tipus de senyal de trànsit és bastant comú a la zona, i té la missió de recordar als conductors que redueixin la velocitat. No obstant això, moltes persones troben graciós aquest doble sentit.[7]

Al 2004, a causa de senyals robats i a la vergonya una votació va ser proposada per a canviar el nom, però els residents van votar en contra.

Casualment, existeixen dues petites localitats just a l'altre costat de la frontera, amb Baviera (Alemanya), anomenades Petting i Kissing.

(Extret de la wikipèdia)

Rainer Willem Fassbinder

2009-02-20T01:20:00.000-08:00

Fa uns quans anys, crec que pels setanta, més o menys, el senyor Fassbinder va rodar un munt de pel·lícules intentan superar el rècord d'en Godard, cosa que va aconseguir gràcies a l'estimable ajuda del senyor Guillem. Aquí en teniu la prova fefaent.

Després del primer ve el segon!

2008-10-06T13:09:00.000-07:00

Ja ha arribat la Coral. Si la informació que tenim és correcta va néixer la nit del dissabte al diumenge. Ara a esperar que arribi Nadal per veure-la a tamany real.
Enhorabona als pares!

Be a heavy metal, baby!

2008-09-25T05:50:00.000-07:00

Aquí en teniu la prova: el heavy mai no ha mort, i és més, va creixent. L'últim adepte de la granja ensenya les seves urpes!

Ara a esperar que la que està per arribar segueixi el mateix bon camí!

Apunteu: 22/09/08

2008-09-19T02:36:00.001-07:00

I a més a més hi ha el tema La colilla, imprescindible.

Ja ha arribat el primer!

2008-09-12T11:49:00.000-07:00

Avui cap a les cinc de la matinada, després de les 24 hores de volei, de les Festes del Tura i de l'onze de setembre, ha nascut el primer marrec marrano de la colla (es preu que sigui un crack d'anar de parranda), en Biel Sánchez i Puigvert. Aquí teniu les primeres fotos amb mòbil. Esperem que les properes siguin de més qualitat.
E guapo e?

Yeah, yeah!

2008-08-27T01:04:00.000-07:00

The Gutter Twins, el grupo estadounidense de rock, publicará un nuevo disco a principios del próximo mes de agosto. La banda liderada por Greg Dulli y Mark Lanegan lanzará en unos días su segundo largo bajo el título de Adorata (Sub Pop, 2008). Sin ser un nuevo disco como tal, el citado trabajo estará compuesto por versiones y otras canciones que no formaron parte de su primer lanzamiento, el exitoso Saturnalia (Sub Pop, 2008), en el mercado desde el pasado mes de marzo. Como adelanto se pueden escuchar las canciones 'Belles' (original de Vetiver) y 'Spanish Doors' desde el MySpace del grupo. Esta nueva referencia se podrá adquirir a través de iTunes desde el próximo 2 de septiembre. Más detalles en la web oficial de The Gutter Twins.

Informació més detallada:

Sub Pop veterans Greg Dulli and Mark Lanegan will release a brand new eight-song Gutter Twins EP titled Adorata exclusively through iTunes on September 2nd. Recorded mostly during the original sessions for their debut album Saturnalia, Adorata finds The Gutter Twins drawing material from a wide range of artists and capturing the energy and excitement of their live performances. The eight track EP includes: "Belles," (Vetiver), " Down The Line" (Jose Gonzales), "Deep Hit Of Morning Sun," (Primal Scream), "Flow Like A River," (Eleven), "St. James Infirmary," (Traditional) "Duchess," (Scott Walker), and two previously unreleased original Gutter Twins songs "Spanish Doors," and "We Have Met Before."

De puta mare!!

Ani DiFranco Looks Toward 'Red Letter Year'

2008-07-22T14:11:00.000-07:00

I APUNTAEU-VOS-HO A L'AGENDA: 17 D'OCTUBRE CONCERT DE PROXIMITAT A L'AUDITORI DE GIRONA I SI US FA MÉS IL·LUSIÓ A LA CAPITAL EL DIA 19 A L'AUDITORI DE BCN...

Ani DiFranco is notorious for releasing an album a year and 2008 will be no exception. "Red Letter Year," the artist's 20th release since 1990, will arrive Sept. 30 via her own Righteous Babe label, and is one of her cheeriest, funkiest and most collaborative to date.

The opener/title track begins with DiFranco's slow acoustic guitar, which quickly gets hidden by horns and piano. Her vocals are slightly distorted and echoed in a fashion similar to "Millennium Theater" from the album "Reprieve." While DiFranco's signature percussive fingerpicking is missing throughout most of the album, her acoustic comes through on "Star Matter," "Present/Infant" and "Way Tight."

"Emancipated Teenager" is akin to the fast, horn-heavy jazz of "Deep Dish" from 1998's "Little Plastic Castle" but with synths and a string section. The strings also are a focus on other tracks, including "Alla This," "Good Luck" and "The Atom."

"Red Letter Year" was strongly influenced by DiFranco's daughter with partner/producer Mike Napolitano, most obviously in "Present/Infant" and "Landing Gear," both of which have been staples in her live shows throughout the past year. "For someone who ain't even here yet, look how much the world loves you," she sings in the latter.

As per usual -- and just in time for this year's presidential race -- DiFranco's political musings take center stage on several tunes. On "Alla This" she disses praying to a male god, and on the title track she sings about a "man with a monkey for a face" representing the white race.

DiFranco is touring North America until the end of the month. She'll tour the U.S. again from mid-September through early October, before a six-date European tour at the end of that month

"El chavo del ocho" acusa a sus compañeros de actuar para los narcos

2008-07-05T03:37:00.000-07:00

El actor mexicano Roberto Gómez Bolaños "Chespirito", popular por la serie "El chavo del ocho", rechazó hoy que hubiera actuado en fiestas para el narcotráfico colombiano, como aseguró su ex compañero Carlos Villagrán, "Quico".

El actor mexicano Carlos Villagran, de 65 años de edad, es conocido por protagonizar la serie "El chavo del ocho"

"No puedo asegurar con exactitud con quién o para quién he trabajado, no les pido su identificación al momento de firmar algún contrato (...), no me dedico a investigar para quién actúo", apuntó Gómez Bolaños en un comunicado difundido en México.

La polémica surgió por las declaraciones que el actor mexicano Carlos Villagrán "Quico" hizo esta semana durante una conferencia de prensa.

El actor indicó que Roberto Gómez Bolaños, María Antonieta De las Nieves ("La Chilindrina") y Rubén Aguirre ("el Profesor Jirafales") habían actuado en fiestas de narcotraficantes con pleno conocimiento de quien los había contratado.

"Por supuesto que sabían, eso no hay vuelta de hoja. No nos chupamos el dedo. Sabían perfectamente a lo que iban (...) pero si todos estamos en contra del narcotráfico, ¿por qué apoyarlos de esa forma?", indicó Villagrán.

Gómez Bolaños ya se había desmarcado anteriormente de haber actuado para el narcotráfico, cuando fue acusado por Fernando Rodríguez -hijo del ex jefe del cártel de Cali, Gilberto Rodríguez Orejuela- en su libro "El hijo del ajedrecista".

Rodríguez sostuvo que su padre contrataba para fiestas infantiles al elenco de "El chavo del ocho", una serie muy popular en Latinoamérica.

Gómez Bolaños puntualizó entonces que nunca estuvo "ligado al narcotráfico en ninguna de sus formas", que no tenía amistad con ningún "narco" ni había participado "en negocios provenientes de tal industria criminal, ni directa ni indirectamente".

Gómez Bolaños, de 79 años, realiza actualmente una gira con su obra teatral "11 y 12" en Perú, donde este viernes fue homenajeado en el Congreso.

El actor creó en febrero la Fundación Chespirito, que pretende contribuir a la salud, educación e integración familiar de niños y jóvenes sin recursos.

Het is een meisje!

2008-05-15T11:11:00.000-07:00

In de buik van Marta zit er DUS geen jongetje.

Voorstellen voor de naam zijn van harte welkom!

Geen garantie dat hem gekozen zou worden, toch!

Het blijft altijd onze voorkeur!

No more waiting for Waits

2008-05-10T04:02:00.000-07:00

Tom Waits anuncia que su nueva gira incluirá España

• El cantante y pianista explica sus planes en un vídeo paródico en internet
• Las citas europeas del 'Glitter and doom tour' están en proceso de negociación
Tom Waits protagoniza una peculiar rueda de prensa. YOUTUBE

http://www.youtube.com/watch?v=EOrG1r3S6ZA

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA
Pregunta: ¿cuál es el artista inédito en España más deseado por promotores, periodistas musicales y aficionados en general? Tom Waits, naturalmente. El único cuya ausencia ha inspirado un festival anual, el mallorquín Waiting For Waits (Esperando a Waits). Pues bien, el desconsuelo toca a su fin, porque él mismo ha anunciado que incluirá este país en su inminente gira europea. No son alucinaciones: todos sus seguidores pueden comprobarlo vía internet, donde Waits asegura que vendrá pronto a Europa y que seguirá una ruta "desde España hasta Dublín".El autor de Time y Tom Traubert's blues ha colgado en Youtube un vídeo en el que parodia una rueda de prensa. Un guiño burlesco, ya que sus encuentros con periodistas se producen con cuentagotas y suelen ser en moteles de carretera y bares polvorientos de las afueras de Los Ángeles. La grabación dura tres minutos y medio. Waits aparece sonriente en una mesa junto a una jarra de agua, con voces de fondo que indican que la sala está llena. En los primeros segundos, departe de manera informal con periodistas que se oyen y no se ven. Uno de ellos le indica que en otros tiempos salió con su madre. "¿Qué? ¿Oh, Dios mío...! ¿Qué edad tiene su madre?", pregunta antes de soltar una risotada.EL CAMINO DE HIDRAActo seguido, anuncia que el 17 de junio iniciará una gira en Estados Unidos, Glitter and doom (Brillo y condena), de 13 recitales, todos ellos en ciudades del sur, como Phoenix, Dallas y Atlanta. Despliega un mapa y, listón en mano, sigue la hoja de ruta y explica que la selección de lugares describe la forma de la constelación Hidra. El tour concluirá el 5 de julio.Al final, una voz le pregunta si actuará en Europa. La respuesta es como sigue. "Iremos a Europa. Está en la constelación Eridano, que es conocida por su dirección muy cambiante, y que controlará y dictará nuestra ruta desde España hasta Dublín. Daré más detalles cuando se produzcan". Waits se levanta, retira la aguja de un tocadiscos (que emitía el ruido de fondo de gente hablando), la cámara se aleja y se ve que el patio de butacas está vacío. Sus últimas palabras son para el periodista imaginario: "¡Salude a su madre!".Responsables de la compañía de Waits en España (Pias) señalaron ayer a este diario que hay contactos avanzados con una promotora, pero sin ciudades ni fechas confirmadas. Fuentes del Grec, que hace años persigue a Waits, negaron que figure en el cartel de este verano. Según Pias, el anuncio de los conciertos en Europa es cuestión de días. En la última visita de Waits al continente, en el 2004 (solo actuó en Londres, Amsterdam, Berlín y Amberes), las entradas se agotaron en pocas horas.

Ja era puta hora. El primer que sàpiga quan começa la venda que avisi als altres.

Salut!

"Les cançons tel·lúriques"

2008-04-08T14:29:00.000-07:00

Seguint amb els nous valors de la cultura catalana, us informo del nou disc del gran Roger Mas.

Els versos de mossèn Cinto Verdaguer obren ‘Les cançons tel·lúriques’, que experimenta amb diverses músiques místiques d’arreu del món.

I per cert, per una vegada coincideixo amb l'Ivan. Mireu-vos la pel·lícula "Once". L'Ivan comentava una cançó (que, per cert, no és de les més bones) en un post anterior. Jo us animo a veure tota la peli i a disfrutar del cantant de The Frames i també de la noia, que canta molt bé.

Anem d'estrena!

2008-03-27T09:48:00.000-07:00

Aquest proper dimarts 1 d’abril es portarà a terme al Cinema Truffaut la quarta sessió del 2008 del Pantalla Oberta Girona. En aquest cicle teniu la oportunitat de veure els treballs cinematogràfics en format de curtmetratge que s’estan portant a terme a les comarques de Girona. Aquest mes el protagonista és Ivan Torras i el seu curtmetratge Director’s cut.

A Director’s cut un director de cine obsessionat amb grans cineastes com Ford, Lang, Ray o Walsh està disposat a perdre-ho tot i alguna cosa més per aconseguir crear la seva obra mestra.

DIA Dimarts 1 d’abril de 2008

HORA 19.30

LLOC Cinema Truffaut

Entrada Lliure

Ja ho sabeu arratrassats. Us hi espero. Passaré llista!

The Mars Volta Razzmatazz 01/03/08

2008-03-21T08:20:00.000-07:00

Texto: Pol Folty

Segunda visita de los melenudos a la ciudad condal que contaba con una gran expectación como se demostró ya que en la grande de Razzmatazz no cabía ni un marciano más. Y no fue para menos, una descarga de tres horas es con lo que nos obsequiaron estos descerebrados del Paso.
Arrancaron con la antigua “Roulette Dares” de su primer LP. Dando paso a la genial “Viscera Eyes” con su mezcla de idiomas, de su penúltimo álbum “Amputechture” para continuar con el primer tema de lo que venían a presentar, su flamante y último disco “The Betlam in Goliat” y el tema escogido fue el trallazo “Wax Simulacra”. La máquina empezaba a engrasarse conceptualmente y ni falta le hacía a Omar hacer de las suyas con su guitarra como en antaño ya que la puesta en escena de sus ocho componentes era aplastante. La brutalidad de Thomas Pridgen al bombo y platillo nos dejó a todos boquiabiertos y el siempre genial Cédric Bixlez-Zavala a la voz y a la locura se encargaron de que uno no pudiese dejar de mirar el escenario envuelto con un telón de gigantescas dimensiones y más psicodélico que cualquier cartel del Fillmore. Tampoco faltaba la bandera mejicana encima del amplificador de Omar donde se mezclaba con el ritmo de las maracas y el flirteo del saxo con las teclas del fabuloso Hammond.
Los temas se fueron fundiendo en una magia llena de un espíritu libre y provocador sin limitaciones, cayeron “Goliat”, “Ouroboros”(que buen gusto) y “Aberinkula”de su último trabajo mezclados con antiguos cortes como “Agadez”, “Cygnus”o “Drunkship of Lanterns”coreados por el público ya como temas clásicos de estos tiempos. El punto de calma lo marcaron unos temas acústicos (dos en lengua castellana) en los que resaltó la fantástica “Asilos Magdalena”para terminar con “Miranda”donde podías cerrar los ojos y parecer escuchar al mismo Robert Plant en sus mejores tiempos. Un corte más y dejaron paso a “Day of The Baothomets” para cerrar una velada con sabor a ácido lisérgico plagado de crípticas letras. Si, faltaron alguno temas, pero nunca llueve a gusto de todos.
The Mars Volta no son una banda más, su mezcla zeppeliniana con sus toques afros y jazzísticos sacando de la tumba al mismo Miles Davis, su improvisación de directo, su punto progresivo a lo King Crimson y sobretodo esa actitud punk encima del escenario (Cédric tuvo tiempo de colgarse de todos los altavoces, de la barandilla, de enroscarse cinta americana en el pelo, de tirar una silla de madera encima de su baterísta y de escupir a uno del publico que se le ocurrió bostezar delante de él) hace de ellos una delicia de grupo. Y todo eso sin olvidarse de su pasado hardcore y sus admirados Fugazi… Y Omar nos demostró que es uno de los mejores guitarristas que uno puede disfrutar hoy en día.
Esta banda no da tregua, y quien no lo crea que no se pierda su próxima cita en su ciudad… En mi vida el oscuro me mantiene… Yo no me quedo!

Els frames sempre seran grans

2008-03-07T13:46:00.000-08:00

Costa de creure però fins i tot els oscars han premiat el bon gust. El tema Falling slowly del gran Hansard, líder dels the frames,ha obtingut la estatueta a la millor cançó. Sí senyor. Molts diuen que fer un bon tema amb quatre acords és més díficil del que sembla, potser tenen raó. De fet això n'és una bona mostra. Tot per vosaltres, amb lletra i tot.

http://www.youtube.com/watch?v=AGJ8dY_IcgE

Falling Slowly

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out
Take the sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take the sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Take the sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing along

Aquest tema el podeu trobar a l'últim disc, molt recomanable dels the frames, the cost. Com a curiositat dir que a la portada es poden llegir frases en català.

(TetA i Guillem, aquesta és la banda que no vam veure, ni escoltar, al Lowlands al confondren's amb l'horari que estava mal fet -bona arratrassada la nosta-)

"We are all in the gutter, but some of us are looking at the stars."

2008-01-19T09:26:00.000-08:00

No és oficial però crec que aquesta serà la portada del primer disc dels The Gutter Twins. Sí, ja sé que a molts de vosaltres us la sua un be negre aquesta notícia, però a falta de nous posts he pensat que algo s'havia d'escriure.

Unes dues dinovenes parts de la granja se'n van de concert a Amsterdam a veure aquests cracks: el senyor Greg Dulli, alies Pep Dilmé i el simpàtic Mark Lanegan, alies Ron Perlman en cine mut.

Cap de nosaltres no ha escoltat encara res d'ells però segur que no decepcionen (veure un sac de patates caure pel terra mentre una estrella es fa l'autista sempre és apassionant).

Quan patiu aquelles nits d'insomni, quan us sentiu uns desgraciats, quan aneu tous o quan cardeu un bon polvo és un bon moment per escoltar Saturnalia.

La crònica després del concert.

Sopar de cap dany fortuït

2007-12-13T14:07:00.000-08:00

Ara que ja s'ha decidit que anirem a fer el cap d'any a casa en tetA, només ens falta escollir el menú. Com que últimament veig que hi ha un nivell escandalosament elevat de paladar (i no de pedalar com diuen d'altres) m'atreveixo a proposar un segon plat força contundent (ja us asseguro que quedareu farts i tips com rènecs!). Aquí us penjo una foto del magnífic plat, a veure què us sembla. S'accepten alternatives.

Que bonica que és la vida....

2007-10-20T10:22:00.000-07:00

Algú veu semblances amb les bèsties de la granja???

Està clarísssim!

Amsterdam VS Space Invaders

2007-10-12T04:50:00.000-07:00

Amsterdam starts battle againstmosaïk-sticker.
Amsterdam - De 'innercity-service' of thecity-counsil of Amsterdam is determined toreveal the mistery-sticker, who leaves his'business-cards' in the form of tile-mosaïks onbridges and buildings. The color-full mosaïksrepresent little space-men.
In New York and Tokyo similar pictures havebeen found. The mosaïks are commercialsfor a computer programm. The city-counsilconsiders them as illegal graffiti. (ANP)
Source:METRO (5/9/2000)

2007-10-03T09:01:00.000-07:00

No trobeu que cadascun dels personatges de la foto s'assembla a algú de la granja? Jo ho veig claríssim.

2007-09-10T07:13:00.000-07:00

...seguiem la tònica cartellil.

Crec de totes totes que els Granadins confonen conceptes...

NOU CONCURS POST VACANCES...

2007-08-30T14:32:00.000-07:00

Hola camarades!

S'han acabat les vacances i dins els nous proposits hi ha la de participar al bloc. Demanaré la vostra participació que veig que és molt alta....

Atenció amb la foto:

Tot i no ser la mítica de VALLCARCA, es tracta d'una frase molt profunda que necessita de la vostra capacitat d'interpretació.

Qui és capaç de desxifrar el missatge que s'amaga darerra aquesta gran pintada?

2007-08-01T15:46:00.000-07:00

Tothom de cop no, sisplau, que es col·lapsen les línies

2007-07-09T03:26:00.001-07:00

A veure qui sap endevinar quina realitat reprodueix aquest mapa. El primer que ho encerti tindrà una entrada per participar al punkrockheavymetalkaraoke que es farà a Groningen l'11 d'agost.

Darwin i wilans

2007-06-26T15:21:00.001-07:00

La teoria de l'evolució o, simplement, evolució, és la descendència amb modificació dels organismes vius, és a dir, el canvi de la ontogènia al llarg de la filogènia.

Dues Paraules

2007-06-11T12:25:00.000-07:00

1- HERSTORY: Per tots els que trieu -com si fossin patates, o com si de patates es tractés- paraules i llenceu als gossos aquells terribles atacs sexistes que són els especímens de l'estil de "tothom" i després els substituïu per troballes científiques com "tots i totes" o "tot hom i tota don": vosaltres, doncs: el dia que, fent ús de la llengua de Linda Lovelace, en un moment concret us toqui parlar d'aquella ciència que estudia els esdeveniments passats, tingueu present això: you are fed up listening always the same story: his story. En un treball titànic, diürn i nocturn, i que també té lloc en la penombra -i del qual dóna fe, entre altres, la viqui-, en forma femenina, el passat s'està reescrivint.

2- MANG: Atenció!, aquest diàleg:

Elvira: You know what you're becoming, Tony? You're an immigrant spick millionaire, who can't stop talking about money...
Tony Montana: Who the fuck you calling a spick, MANG? You white piece of bread. Get outta the way of the television.

(És Scarface, la pel·lícula del pa xino. A l'IMDB hi trobareu aquest fragment de diàleg i també d'altres.)

Finalment, doncs, es descobreix la font d'inspiració de qui fos que va posar la g al darrere de la criatura masculina coneguda vulgarment com a nen.
Neng! Vine cap aquí, va, ja veuràs quina sorpresa... quina il·lusió! Vine, corre, que coneixeràs una persona molt important. Neng, mira: et presento el meng (ho escric amb e perquè ningú no incorri en cap error de pronúncia), és... és... (¿no el reconeixes?) és el teu pare!

I per acabar, permeteu-me una frivolitat:

= ^..^ =

2007-05-27T15:33:00.000-07:00

aphotoshopades

Bollywood a Goa

2007-05-17T07:01:00.000-07:00

Després de passar per Mumbai i haver actuat en una telenovel.la d’éxit i tastat què se sent siguent famós, vam decidir que el món cinematogràfic ens pertanyia a tots. Així que vam anar per feina i en poc temps vam tenir llest un guió per un film que no tenia pèrdua. Si amb allò no triumfavem, no arribariem mai més enlloc. Vam esperar a trobar uns decorats envejables, quan els nostres ulls els van reconèixer vam prèmer el gatell i vam començar a rodar. Desgraciadament a Goa, a part d’uns bons paisatges també hi han uns còctels explèndits, un marisc econòmic i un relax i unes ganes de no fer res que van aconseguir tirar per terra la nostra magna obra mestra. Aquí podeu disfrutar dels primers i únics minuts.
La imatge no és molt bona ja que per poder-la penjar he hagut de reduir la qualitat.
(Només afegir que mentre es rodava l’últim pla, l’Anna, calçada, es va introduir en un camp de bardisses i en Ritxi, com tot actor bo, descalç, no va parar de seguir-la fins que el director va dir: talleu.)

my favorite color

2007-04-13T04:29:00.000-07:00

(at this point)

Jo Ara Provoco Orgasmes

2007-03-31T23:58:00.000-07:00

L'home de la foto es tira fum al cap. Es diu que cura. Però també es diu que el Japó és un país de contrastos. Juntament amb temples i olles que escupen fum sanador, hi ha botigues que venen calces usades. Noies joves que necessiten pasta per sortir de marxa hi entren, se les treuen allà mateix i s'embutxaquen uns 30 euros -bueno, el preu depèn dels dies que feia que les duien. Després les calces es pleguen fent per manera que la taca del fluix quedi a la vista, es fiquen en una caixeta de plàstic i es mostren en un aparador. Almenys això és lo que expliquen al comprador. Jo havia llegit aquesta història i caminava pels baixos fondos i barris de moda del Japó llençant mirades a tots els sex shops que trobava. Molta gent es devia pensar que era un pervertit o alguna cosa pitjor. Però només buscava la caixeta amb les calces, i no per salivar-hi a sobre o intentar ensumar-la a través del plàstic o comprar-la, o senzillament mirar-la, no, només per fer-hi una foto.
Ara sé que de la cosa aquesta se'n diu burusera i que per arribar a les calces es pot fer així.
I ara una citació: I'm big in Japan, o bé: I'm turning japanese I think I'm turning japanese I really think so. I la meva preferida, dels Antònia Font: Tokio m'és igual.
Una altra frase seva molt interessant que sol venir al cap cada cop que vas amb avió: Comandant Armando Rampas, no te follis ses hostesses una darrere s'altra.
Fi del post. Com diuen a Groningen, totes les coses tenen un final, menys les botifarres, que en tenen dos.

Bloody Tokyo (quin regal!)

2007-03-21T07:02:00.000-07:00

Bones animals!

Ahir, després de trobar-nos amb en Guillem i la Marta, vam sortir de marxa pel Japó. Vam anar a un Karaoke per què sabem que tots en sou molt aficionats. No vam tirar fotos. Vam fer algo millor, que de segur, us encantarà: vam gravar un petit videu. Podreu contemplar com es mouen i canten les aus migratòries. Vinga, ja podeu començar a riure!

2007-03-19T11:27:00.000-07:00

La questió es que ens falten adbtes per acabar de fer equip els dissabtes; o sigu que desde aqui fem la crida......

Petons

iPot

2007-03-12T17:35:00.000-07:00

Espai

dedicat

a inquietuds

musicals_

cap a Benidorm que hi falta gent

2007-02-26T13:29:00.000-08:00

hola estupendus!!!

Com podeu veure sembla ser que ens passa mes el temps a uns que a altres, pero n'hi ha un parell, que encara que una mica "ateresinades" o "enrottermeiades"ens conservem prou joves.

Fent ús de la invitació / Obrint la veda

2007-02-24T10:30:00.000-08:00

Estimats animals racionals i altra gent i altres persones i altres humans, ens hem ficat en una granja perquè no se'ns acudia res més. El cavall, per exemple, mastegava la fusta de l'abeurador (un abeurador de fusta) i hi acabava deixant un dibuix en forma de cavall.
Ara menja xuxos.